Web de l'Ajuntament de Vilanova d'Escornalbou
Web de l'Ajuntament de Vilanova d'Escornalbou
Pàgina principalMapa de la webContacteCanvia mida font

LIGÜÍSTIQUES

                                             VILANOVA CINQUANTA ANYS ENRERE

 

 

He volgut recopilar, rebuscant en un racó de la memòria, mots, expressions, costums, de la meva infància avui ja oblidats o en desús. El món canvia com les persones i els costums, el record ens permet aplegar-ho tot a l’arxiu de la memòria.

 

En la pagesia, per exemple, motor econòmic de la vida del poble en aquells anys, mots habituals en el vocabulari eren els noms dels “guarniments” dels “matxos”, mules, rucs i someres: morralles, capbussó, collar, bastet, recolants, sofre, llongues, tafarra, sàrria, escaletes, ganxos, singla, ...

 

Estris de llaurança: polleganes (punxó, fixa, giratòria), forcat, relles, tallants, ales,... Per a la verema i per “trescolar”: portadores, barrals, semalers, cossiol, anserat, cubella, cubelló, sulfit, bocoi, graduador,...

 

Les veus de “mando” de llauradors i carreters; “arri”, “llà”, “ousque”, “tras”,..

 

A la vora del foc era habitual veure-hi tupins amb les seves cobertores, la mossa, els molls, l’escalfa-panxes, el “bufafocs” (sovint de canya), els “buscalls”, a més a més del gat i el gos.

 

Els jocs de carrer de la mainada eren: la vinora, els quetius, patacons, clavar i desclavar, pam i pet,... entre molts altres.

 

Costums en aquell temps per part de la joventut: passejar carretera amunt i avall, anar a esperar “l’auto”, el centre d’esbarjo era “la falange”, jugar fins l’hora “d’encendre los llums”, fumar “redolta fumadora”, d’amagat naturalment. Els diumenges: missa vermut, ball i cine a la tarda. Entre setmana els nois anaven “a estudi” i les noies “a costura”.

 

Indrets del poble gairebé desconeguts: “el racó de la femella”, “l’era de les senyoretes”, “l’acera vermella”, “lo castellet”, “l’empedrat”, “lo tomb”, “la cava”, “lo correlot”, “l’alzinar”, “els lledoners”, “l’abeurador”,...

 

Expressions llavors molt presents en la nostra parla, per exemple: “me’n vai”, “pelsigar”, “alegu”, “revejat”, “fer beguda” al tros, “estar ert”, “ser més tonto que l’andela” o “més ruc que la petusca”, ser “un ensa”, un “cap de trons” o un “baliga-balaga”, “fer la guitza”,...

 

En meteorologia: la “broma” del riu, “la gitana”, posar la roba al mateix “puesto”, fer un ”ploviscó” , “un ramet”,” repixar” la broma,...

 

Fonètica de vegades corrompuda amb barbarismes com: l’esgorfa, l’auliva, naltrus o valtrus, sisquera, noncara, electra, mà (germà).

 

En quant a la vestimenta: aubarques, borrassols, “gribaldina”, els salensius, la valona, los calçotets llargs, la faixa, la boina, ...

 

En fi, que la història podria seguir i seguir en la mesura que ho permeti la memòria i sobretot, l’espai.

 

 Tota aquesta recopilació ha estat descrita i no comentada, aquesta tasca la deixo als pares i avis com a tema de reflexió i comentari en família. Perquè els nostres fill i néts coneguin més els seu poble per així poder-lo més estimar.

 

Fer poble és conèixer, estimar i enaltir tot el que generació a generació ens pertoca viure.

 

Tots aportem quelcom al llibre obert nostre poble, la nostra petjada és camí obert a un demà que segueix amb identitat sempre renovada. És el nostre ferm segell Vilanoví.

 

 

Baldiri Anguera i Guitart

 

dijous, 14 de desembre
El Temps

© Ajuntament de Vilanova d'Escornalbou · - Plaça de la Vila s/n - 43311 Vilanova d'Escornalbou - Baix Camp (Tarragona) - Telèfon: 977 83 75 19 - Fax: 977 83 81 97